La revista 440 abril-maig de 2014 publica un extens article del co-director de Xuriach Carles Mas: “Plectres suaus i estudiades danses. Transformacions d’instruments i danses al segle XVIII”.

L’article exposa que podem considerar aquest moment històric com una “època frontissa”, en la que hi ha un gran procés de canvi i substitució d’algunes de les característiques de la música, de l’estètica, dels instruments i de les danses de la terra. Però només d’algunes, només d’una part, perquè les modes afrancesades s’adopten (més ràpidament en unes classes socials que en d’altres) però no aconsegueixen substituir o esborrar completament el que és propi d’una gent i d’un país. Carles Mas ens parla específicament i amb detall, a tall d’exemple, de les follies, els canaris, les pavanes, la sardana (com a balls autòctons), i dels minuets i les contradanses (com a balls afrancesats).

A la mateixa revista, que serveix de catàleg de l’exposició “Les músiques dels 1714s” que es pot veure al Museu de la Música de Barcelona (a l’Auditori), reuneix altres articles interessantíssims vinculats amb les transformacions musicals i de la societat que viu aquest principi de segle XVIII tan agitat.