El proper 14/Nov Xuriach està citat amb les càmeres per rodar escenes de la pel·lícula Born de Claudio Zulián.
Vegeu més informació aquí.
El proper 14/Nov Xuriach està citat amb les càmeres per rodar escenes de la pel·lícula Born de Claudio Zulián.
Vegeu més informació aquí.
El pasdo viernes 18 de mayo de 2012 Xuriach participó a la inauguración de la exposición “Indianas 1736-1847. Los orígenes de la BCN industrial” en el MUHBA.
La participación consistió en una pequeña conferencia y una muestra de la presencia de la música y la danza en ese periodo, y un pequeño taller en el que participó el público:
Una col·laboració excelente entre el MUHBA y Xuriach que hizo que la Plaça del rei, completamente llena, se convirtiera en un espacio de disfrute de la danza com lo fue entonces.
Durante unos meses, Xuriach ha estado trebajando en el contenido artístico de las danzas y la música que formaran parte de los vídeos de la exposición permanente del Born CC.
Con el objetivo de dar una idea amplia de la danza del periodo, hemos seleccionado diferentes géneros representativos de la danza académica, de los bailes de plaza y de los bailes de seguicio procesional religioso o festivo.
Matutxins: este baile es representativo de los baile y entremeses gremiales, que són visibles en el orden social mediante la presencia en procesiones y cercaviles religiosos (Corpus) y/o festivos (Carnaval, etc.) o de las celebraciones correspondientes a cada gremio. En el gravado de 1677 de la Festa dels Argenters de Francesc Via aparecen justamente 6 personages bailando sobre un entarimat, con escudos, cascos y espadas, acompañados por un músico de flauta de tres agujeros y tambor de cuerdas. Correspondería al que modernamente s’ha llama “ball d’espases” y son parte de lo que mas tarde se consideraran los entremeses ineludibles por la tradición, como los gegants o el bestiari festivo.
Pavana: representativa de la danza académica y del ambiente de escuela y de los mestros de danza, ha sido un género muy extendido por la Península i a todo Europa, pero también el nombre de una pavana particular que se conoce ya desde el siglo XVI en tierras catalanas, en Sevilla, en Madrid entre otros. En Italia se encuentran descripciones con el nombre de “Pavaniglia”, y en Francia con el nombre de “Pavane d’Espaigne”. Está basada sobre un bajo armónico de 16 compases (el tema) sobre el qual se hacían improvisaciones melódicas, así como los bailarines hacían la entrada y las mudanzas. De hecho, servía a menudo pera aprender a florear a las escuelas, pero también llegaban a componer virtuosas coreografías.
Follias: aunque podían venir del marco de danza de escuela, las vinculamos al género de bailes de plaça dónde se tocan castañuelas y se lleva el sombrero puesto. De aquí saldrá después la Jota u otros bailes cercanos. Es por ello que decimos que es un baile de escuela cercano a la tradición oral. Tiene un funcionamiento completamente diferente al de la pavana en su estructura ya que encontramos una alternancia entre paseos y mudanzas (com si se tratara de un estribillo y unas estrofas). Durante sus evoluciones, es interesante remarcar como los bailarines van jugando con los diferentes niveles de pulsación, pasando de una parte pausada a una parte completamente acelerada. Alguna crónica de la época describe este hecho como un momento de locura (de follia, justamente). Musicalmente, el bajo obstinado desde el cual se construye este baile, estuvo de moda en toda Europa durant todo el barroco y todavía hoy se sigue componiendo sobre él.
La instrumentación escogida ha sido la que evocan los grupos de viento de la iglesia, los grupos que tocaban a las fiestas en la calle, y como no podía ser de otra forma, con el instrumento por excelencia del periodo: la guitarra.
Los bailarines que han intervenido han sido: Anna Romaní, Carles Mas, Jorge Vicedo, Diana Campóo, Joan Codina i Soledad Sánchez.
Los músicos: Carles Mas, Anna Romaní, Josep Maria Martí (a l’àudio), Daniel Carbonell, Xavier Banegas, Núria Sanromà, Marc Riera i Quim Boix (a la imatge).
Grabación y producción audio a cargo de: Josep Maria Mayol.
Grabación y producción video a cargo de: Avalon Media.
Xuriach animarà la “Ciutat de la Bullícia”, escenari 1714 de La Mercè’13, amb l’adaptació de l’espectacle participatiu “MESTREBALLS“.
Per a l’ocasió, s’ha treballat conjuntament amb els esbarts Ciutat Comtal, Maragall, Folklòric d’Horta, Gaudí, Sant Martí, Joventut Nostra, Sant Jordi, l’Esbart Català de Dansaires i els Ballets de Catalunya.
Més informació clica aquí.
|
Danses i Música de Xuriach a l’exposició permanent.
En l’explicació sobre la vida festiva de la Barcelona dels voltants del 1700, Xuriach presenta una petita mostra de les danses més representatives del moment en un dels audiovisuals que es poden veure a l’ exposició permanent. En paral·lel, Xuriach ha enregistrat la “banda sonora” que es pot sentir al llarg de la visita: matutxins, pavana i follies.
|
El passat mes de juliol, a les actuacions al FEMAP, Xuriach va estrenar vestuari, assessorament de Francesc Riart i creació de Goretti Puente |
Aquest mes de setembre, Xuriach estrena un nova web estructurada segons les línies seves de treball. El projecte artísic de la companyia es basa en tres pilars: la creació d’espectacles, la formació i la divulgació. La web també mostra notícies i activitats. |
Xuriach animà la “Ciutat de la Bullícia”, escenari 1714 de La Mercè’13, amb l’adaptació de l’espectacle participatiu “MESTREBALLS“.
Per a l’ocasió, s’ha treballat conjuntament amb els esbarts Ciutat Comtal, Maragall, Folklòric d’Horta, Gaudí, Sant Martí, Joventut Nostra, Sant Jordi, l’Esbart Català de Dansaires i els Ballets de Catalunya.
Més informació clica aquí.
|
Danses i Música de Xuriach a l’exposició permanent.
En l’explicació sobre la vida festiva de la Barcelona dels voltants del 1700, Xuriach presenta una petita mostra de les danses més representatives del moment en un dels audiovisuals que es poden veure a l’ exposició permanent. En paral·lel, Xuriach ha enregistrat la “banda sonora” que es pot sentir al llarg de la visita: matutxins, pavana i follies.
|
Dos espectacles a la programació del Born CC.
Els propers 15 de novembre i 10 de desembre, Xuriach participarà al programa “Roda el món i torna al Born” amb dos espectacles: “MESTREBALLS”, espectacle participatiu i “NOUS MINOÈS, AYROSAS CONTRADANÇAS“, espectacle d’escenari. Ambdós amb contingut artístic vinculat al 1714. |
El passat mes de juliol, a les actuacions al FEMAP, Xuriach va estrenar vestuari, assessorament de Francesc Riart i creació de Goretti Puente |
![]() |
El passat 15/set Xuriach va presentar una nova creació amb col·laboració amb la Coordinadora de geganters de Barcelona a Drassanes. |
Xuriach animarà la “Ciutat de la Bullícia”, escenari 1714 de La Mercè’13, amb l’adaptació de l’espectacle participatiu MESTREBALLS. Per a l’ocasió, s’ha treballat conjuntament amb els esbarts de la ciutat comtal. Més informació i horaris, clica aquí.
Danses i Música de Xuriach a l’exposició permanent. En l’explicació sobre la vida festiva de la Barcelona del 1700, Xuriach presenta una petita mostra de les danses més representatives del moment en un dels audiovisuals que es poden veure a la mateixa exposició permanent. En paral·lel, Xuriach ha enregistrat la “banda sonora” que es pot sentir al llarg de la visita.
Dos espectacles a la programació del Born CC. Els propers 15 de novembre i 10 de desembre, Xuriach participarà a les activitats programades al Born CC amb els espectacles “MESTREBALLS” i “NOUS MINOÈS, AYROSAS CONTRADANÇAS“. Ambdós amb contingut artístic vinculat al 1714.
A les actuacions del passat mes de juliol al FEMAP, Xuriach va estrenar vestuari.
Assessorament de Francesc Riart i creació de Goretti Puente.
Actuacions amb la col·laboració dels esbarts dansaires de Barcelona al Parc de la Ciutadella.
Vegeu Mercè’13.
El pas de la dansa d’escola catalana a la moda “a la francesa”
[…] Sols desitjo q[ue] esplayes sa armonia / tocant ab bisarria / nous Minoès, ayrosas Contradanças, / estudiadas danças / que la moda francesa / ha introduït, mesclant la lleugeresa / ab la força; […]
Els passats 25, 26, 27 i 28 de juliol vam estrenar al FEMAP (Festival de Música Antiga dels Pirineus) l’espectacle familiar sobre el canvi cultural que es va produir a partir dels fets de la Guerra de Successió.
Basat en el mateix contingut artístic que proposem a l’espectacle Nous minoès, ayrosas contradanças, Xuriach ha creat l’espectacle La Xacona i el Rigodó ara fan el ball rodó per adaptar el discurs explicatiu d’una manera encara més atractiva al públic familiar.
Cadascuna de les representacions anirà seguida d’un intercanvi directe amb el públic, en què petits i grans podran pujar a l’escenari per veure els instruments de més a prop i preguntar als artistes allò que més els hagi encuriosit sobre les músiques, les danses, el vestuari, les fonts documentals…
Actuacions amb la col·laboració dels esbarts dansaires de Barcelona al Parc de la Ciutadella.
Vegeu Mercè’13.