Xuriach, companyia de música i dansa creada el 2009 per Marc Riera i Albaigès i Anna Romaní i Hernández, està especialitzada en la dansa i la música del Renaixement i el Barroc, amb particular interès en el repertori català, ibèric i de tradició oral. Al llarg de la seva existència hi han col·laborat més de vint artistes professionals, treballant-hi braç a braç.
Gràcies als anys d’estudi i investigació dels seus components, el treball de Xuriach ha estat àmpliament reconegut per la solidesa de les seves propostes, el bon coneixement del període, el repertori, l’estètica, l’entorn sociocultural, la recreació de vestuari i, sobretot, per la passió i la il·lusió que transmeten. També, per la seva capacitat d’adaptar-se al públic i a cada ocasió, fent reviure aquest repertori i posant-lo a l’abast de tothom de manera amena i creativa.
El 2019 van presentar el seu primer CD/DVD: Sonau, musichs, sonau…! Balls i festa a la Catalunya del barroc. Editat per Ficta.
El treball de la companyia es desenvolupa en tres línies: divulgació, creació d’espectacles i formació.
En l’apartat de divulgació (conferències, exposicions, xerrades) destaquen les col·laboracions amb l’exposició permanent del BornCCM (“Barcelona 1700. De les pedres a les persones”) i l’animació de les seves visites nocturnes al jaciment; amb el Museu d’Història de Barcelona (inauguració de l’exposició “Indianes” i conferència “La dansa a la Barcelona del s. XVIII. L’àliga com balla l’Espanyolet”); amb el Museu de la Música (“Les músiques dels 1714s”); el Museu del Barroc de Manresa (inauguració del museu); amb el Museu d’Història de Catalunya (tallers, animacions per a la Nit dels Museus, conferència “La parella en dansa: relacions i transformacions en el ball”); i amb l’Institut d’Estudis Catalans.
La companyia Xuriach ha estat invitada a participar, amb els seus espectacles, en diferents festivals de música o de dansa. Ha col·laborat amb l’Ajuntament de Barcelona (Festes de la Mercè, Appruta1714, Festes de Santa Eulàlia) i amb la Generalitat (actes de la Diada’14 i Congressos de la Jota a les terres de parla catalana), amb el Festival “Itinéraire Baroque” (dirigit per Ton Koopman), Festival de Música i Dansa de Cubelles (dirigit per Edmon Colomer), Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP), Festival de Pasqua de Cervera, Espurnes Barroques, Tiana Antica, Ordino Clàssic, Setmana de Música Antiga de Mataró, Festival de Música Antigua de Málaga, entre d’altres. També han participat a la pel·lícula històrica “Born” de Claudio Zulian i la sèrie de producció japonesa “MAGI”.
Pel que fa a la formació, destaquen els cursos organitzats per la pròpia companyia i els tallers a mida per a col·lectius específics (principalment a Xamfrà, centre de música i escena del Raval, de la Fundació L’Arc), així com la participació al Dansàneu de la Generalitat o els encàrrecs de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), la Universitat de Girona, la Universitat Ramon Llull, les escoles de música municipals de Can Ponsic, Vilafranca del Penedès, els conservatoris de Girona “Isaac Albéniz”, de Vilanova i la Geltrú i de Badalona.
Son cofundadors de Del pas al traç, un espai de recerca i creació, juntament amb Raül Sanchis Francés i Carles Mas i Garcia. Creat amb la voluntat d’unir esforços al voltant de la recerca coreomusical de les cartes de danses manuscrites de l’escola catalana (i ibèrica) de mestres de dansa dels segles XV al XVIII. L’objectiu del grup és la posada en pràctica i la difusió d’aquests repertoris, ja sigui en format de taller, ball col·lectiu, mostra, espectacle o qualsevol altra modalitat divulgativa o científica convinguda entre les parts.
Què vol dir Xuriach?
Xuriach és el cognom d’una saga de constructors d’instruments de vent fusta de Barcelona. Van exercir durant gran part del segle XVIII i sabem que molts d’ells també eren músics. Al Museu de la Música de Barcelona es conserven alguns exemplars, d’una qualitat excepcional.
Directors
Marc Riera
Músic i pedagog de flabiol i tamborino i fagots històrics. Títol superior en interpretació dels instruments de música antiga per l’ESMUC. Membre fundador de Xuriach, dansa i música antiga i tradicional, d’Els Perdigots-cobla de flabiols i Codina&Riera. És el flabiol titular de la Cobla Sabadell i el baixonista d’Espremulls-cobla antiga. Amb aquests grups o en solitari ha tocat a les principals festes majors del país i en reconeguts festivals de música i dansa, balls públics, etc.
Ha estat professor en diverses escoles de música tradicional i de règim general. Actualment dóna classes a Xamfrà, centre d’arts escèniques del Raval (BCN), a l’EMM Can Ponsic (BCN) i a l’EMM Maria Dolors Calvet (Vilafranca del Penedès).
Combina aquestes activitats amb la investigació i difusió de la música i dansa antiga i de tradició oral.
Anna Romaní
Ballarina, coreògrafa, pedagoga i investigadora de la dansa. Llicenciada en Interpretació de la dansa i Coreografia a l’Institut del Teatre de Barcelona (2017). De petita, rep una formació artística pluridisciplinària (violí, flauta de bec, cant, arts plàstiques…), però la dansa l’enamora especialment. Estudia tècnica clàssica i contemporània (amb diferents mestres a Barcelona i París), dansa tradicional i d’arreu del món, i més tard s’especialitza en dansa del Renaixement i del Barroc amb els millors mestres a nivell internacional: Peggy Dixon, Ana Yepes, Begoña del Valle, Marie-Geneviève Massé, Françoise Denieau, Bruna Gondoni, Cecilia Gracio Moura, Béatrice Massin, Barbara Sparti.
És ballarina de les companyies franceses L’Eventail, Ensemble Donaires i Outre Mesure, i de projectes com «Cadmus et Hermione», producció de l’Opéra Comique de Paris, amb Le Poème Harmonique (direcció de Vincent Dumestre i Benjamin Lazar, gravat en DVD per Alpha). És membre fundadora de Xuriach, i coreògrafa de la companyia Els Pirates Teatre i de diversos concerts ballats amb grups com Diatessaron, Forma Antiqva, Ensemble Santenay, Il Profondo, La Sonorosa, Divina Mysteria, Mensa Sonora o Vespres d’Arnadí. Ha ballat també amb la Factoria Mascaró, companyia fundada per Joan Serra.Sota l’exemple de Verena Maschat (Orff-Institut), s’interessa per la pedagogia. Ha donat classes per a institucions com el mateix Institut del Teatre, els conservatoris de Girona o Badalona, i el Centre Nacional de la Dansa de París. Actualment, col·labora sovint amb els diferents cors del Palau de la Música Catalana i amb el seu Servei Educatiu.
Directors convidats
Carles Mas i García
Director artístic de la companyia Baixadansar (dansa i música antiga catalana), Carles Mas és flabiolaire, cornamusaire, ballarí i mestre de dansa. Desenvolupa des de 1975 una àmplia investigació sobre la interpretació de la música i de la dansa a les pràctiques tradicionals, així com a les fonts documentals medievals i del Renaixement. Investigador en els camps de l’etnomusicologia i de les pràctiques de la dansa col·lectiva a Europa.
En 1985 va obtenir el Premi Nacional de Dansa i publicar el seu treball d’investigació “Aproximació a la tècnica coreogràfica del contrapàs”.
Ha estat ballarí, músic i coreògraf de la Compagnie Maître Guillaume des de 1987, de Ris et Danceries, el Gruppo di Danza Rinascimentale, Les Haulz et les Bas, Renaidanse, Artefact, Les Violons du Roi, així com d’altres conjunts de música i dansa antiga i contemporània, amb els quals ha publicat diversos articles especialitzats i ha gravat nombrosos discos.
La seva formació i activitat com a investigador fan que doni molta importància a la transmissió i a la pedagogia: és titular del Certificat d’Aptitud per a l’ensenyament de les músiques tradicionals (França, 1991) i del Grau superior en música tradicional (Esmuc); imparteix cursos en conservatoris superiors i centres de formació de mestres. Ha estat professor del Centre d’Iniciació Musical de Bar le Duc (França) durant 20 anys, a càrrec de la renovació de la formació musical general per la pràctica de la dansa i la música col·lectiva, antiga o tradicional.
Edwin García
Tiorbista y guitarrista. Neix a Bogotà (Colòmbia) el 1980. Comença la seva formació musical a la Pontifícia Universidad Javeriana de Colòmbia on rep, l’any 2004, el títol de grau superior en guitarra clàssica. Des d’aquest moment, inicia la seva formació en l’especialitat d’instruments antics de corda polsada de manera autodidacta, i l’any 2006 es desplaça a la ciutat de Barcelona per completar els seus estudis en aquesta àrea. El 2007 rep, de l’Institut Colombià de crèdit i estudis a l’exterior ICETEX, la beca “Carolina Oramas”, i el 2012 obté el grau superior en instruments de corda polsada de la música antiga a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), sota la direcció de Xavier Díaz Latorre. Posteriorment, el 2015, rep el títol de màster en interpretació de la música antiga i musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Ha col·laborat amb agrupacions com Les Talens Lyriques, Los Músicos de su Alteza, l’Orfeó Català, la Compañía Nacional de Teatro Clásico de Madrid, l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, La Dispersione, l’Orquestra Simfònica del Vallès, el Cor de Cambra Francesc Valls de la catedral de BArcelona, Arcàdia, Música Ficta (Espanya), Les Vespres d’Arnadí i Xuriach.
En l’actualitat es dedica a la interpretació històrica de la tiorba i de la guitarra barroca, i a la investigació sobre la música ibèrica sense notació musical dels segles XVII i XVIII. És director i fundador de l’agrupació La Sonorosa, amb la qual ha publicat el disc “Vida Bona” amb el segell La Mà de Guido.
