La Xacona i el Rigodó ara fan el ball rodó

Xuriach presenta un espectacle familiar per explicar als més petits la influència de la música i la dansa francesa en la cultura de casa nostra.

La redacció d’un tractat de dansa és el que manté ocupat durant la lliçó en Baltasar de Roges Plantofes, un alumne tan avantatjat com despistat de l’escola de l’estricte mestre Rigodó de Magnadansa. En Baltasar, juntament amb la Xacona de Bellpàs i gràcies a les melodies d’en Trempacordes i en Bufacanyes, aprenen les danses que es ballen a la Barcelona del segle XVIII. Pavanes i follies, villanos i sardanes, canaris i matutxins…el mestre Rigodó no es cansa d’ensenyar les danses de la terra…

Però els joves han sentit veus arribades de França. Diuen que allà ara s’hi balla la chaconne, la gavotte i el minuet. Unes danses complicades i elegants amb coreografies bellíssimes que encisen fins al propi rei! I quines ganes d’anar França i quina curiositat per aprendre el minuet! Dit i fet, cap a França hi falta gent! Els joves marxen plens de preguntes i en tornen carregats d’il·lusió i de noves danses,  d’elegants vestits i belles melodies que el mestre Rigodó, escèptic primer i encuriosit després, aprèn i balla….però a la catalana! Continuar llegint …

Plectres suaus i estudiades danses

La revista 440 abril-maig de 2014 publica un extens article del co-director de Xuriach Carles Mas: “Plectres suaus i estudiades danses. Transformacions d’instruments i danses al segle XVIII”.

L’article exposa que podeIMG_1568m considerar aquest moment històric com una “època frontissa”, en la que hi ha un gran procés de canvi i substitució d’algunes de les característiques de la música, de l’estètica, dels instruments i de les danses de la terra. Però només d’algunes, només d’una part, perquè les modes afrancesades s’adopten (més ràpidament en unes classes socials que en d’altres) però no aconsegueixen substituir o esborrar completament el que és propi d’una gent i d’un país. Carles Mas ens parla específicament i amb detall, a tall d’exemple, de les follies, els canaris, les pavanes, la sardana (com a balls autòctons), i dels minuets i les contradanses (com a balls afrancesats).

A la mateixa revista, que serveix de catàleg de l’exposició “Les músiques dels 1714s” que es pot veure al Museu de la Música de Barcelona (a l’Auditori), reuneix altres articles interessantíssims vinculats amb les transformacions musicals i de la societat que viu aquest principi de segle XVIII tan agitat.

 

Xuriach a l’exposició “Les Músiques dels 1714s” del museu de la música

Dimecres 14 de maig el museu de la música va innaugurar l’exposició “Les Músiques dels 1714s” on Xuriach ha participat en els audiviosuals que mostren les danses.

Per altra banda, Carles Mas, co-director de la companyia, ha format part de la comissió d’experts que ha assessorat el comissionariat. Us convidem a llegir l’article de Carles Mas que publica al revista 440 en l’edició d’abril-maig.

Continuar llegint …