Durant uns mesos, Xuriach ha estat treballant en el contingut artístic de les danses i la música que formaran part dels vídeos de l’exposició permanent del Born CC.
Per tal de donar una idea àmplia de la dansa del període, dintre del poc minutatge del què disposàvem, hem seleccionat diferents gèneres representatius de la dansa acadèmica, dels balls de plaça i dels balls de seguici processional religiós o festius.
Els Matutxins: aquest ball és representatiu dels balls i entremesos gremials, que són visibles a l’ordre social mitjançant la presència en processons i cercaviles religiosos (Corpus) i/o festius (Carnestoltes, etc.) o de les celebracions corresponents a cada gremi. En el gravat de 1677 de la Festa dels Argenters de Francesc Via apareixen justament 6 personatges ballant a sobre d’un entarimat, amb escuts, cascs i espases, acompanyats per un músic de flauta de tres forats i tambor de cordes. Correspondria al que modernament s’ha anomenat “ball d’espases” i són part del que més tard es consideraran els entremesos ineludibles per a la tradició, com els gegants o el bestiari festiu.
La Pavana: representativa de la dansa acadèmica i de l’ambient d’escola i dels mestres de dansa, ha estat un gènere molt estès a la Península i a tot Europa, però també el nom d’una pavana particular que es coneix ja des del segle XVI en terres catalanes, a Sevilla, a Madrid i a tot arreu. A Itàlia se’n troben descripcions amb el nom de “Pavaniglia”, i a França amb el nom de “Pavane d’Espaigne”. Està basada sobre un baix harmònic de 16 compassos (el tema) sobre el qual se’n feien improvisacions melòdiques, així com els ballarins feien l’entrada i les mudances. De fet, servia sovint per aprendre a florejar a les escoles, però també s’arribaven a compondre virtuoses coreografies.
Les Follies: malgrat també provenir de l’escola, les vinculem al gènere de balls de plaça on es toquen castanyoles i es du el barret posat. D’aquí en sortirà després la Jota o altres balls propers, i per això diem que és un ball d’escola proper a la tradició oral. Té un funcionament completament diferent al de la pavana en la seva estructura també, ja que trobem una alternança entre passejos i mudances (com si es tractés d’una tornada i unes estrofes). Durant les seves evolucions, és interessant notar com els ballarins van jugant amb els diferents nivells de pulsació, passant d’una part pausada a una part completament accelerada. Alguna crònica de l’època descriu aquest fet com un moment de bogeria (de follia, justament). Musicalment, el baix obstinat des del qual es construeix aquest ball, va estar de moda a tot Europa durant tot el barroc i encara avui en dia es segueix component sobre ell.
La instrumentació escollida ha estat la que ens evoca els grups de vent d’esglèsia, els grups que tocaven a les festes al carrer, i com no podia ser d’altra manera, amb l’instrument per excel·lència del període: la guitarra.
Els ballarins que han intervingut han estat: Anna Romaní, Carles Mas, Jorge Vicedo, Diana Campóo, Joan Codina i Soledad Sánchez.
Els músics: Carles Mas, Anna Romaní, Josep Maria Martí (a l’àudio), Daniel Carbonell, Xavier Banegas, Núria Sanromà, Marc Riera i Quim Boix (a la imatge).
L’enregistrament i producció d’àudio ha estat a càrrec de: Josep Maria Mayol.
El número 4 de la 
