Tancament de la segona edició del Campus d’estiu de Xuriach

Ahir a la nit vam tancar la segona edició del Campus d’Estiu de Xuriach, aquest cop amb una temàtica particular. El Campus “Villanos… !! balls rodons, sardanes, corrandes i els seus parents del nord” el vam dedicar a explorar l’organització del moviment de danses basades en la mètrica dels versos heptasíl·labs, com el Villano, a la tradició catalana (ball rodó, sardana, corranda), gascona (saut, branlo), basca (jautzi, zortzitan, makila dantza) i a la francesa (branle).

Aproximadament 25 alumnes, músics i/o ballarins de tot arreu, no es van voler perdre l’experiència. El campus es va desenvolupar en dos itineraris en els quals hi va haver lloc per a tot i per a tothom: classes de dansa per a músics i ballarins, classes de dansa específiques per als més balladors, tallers d’interpretació musical per a la dansa…

Els professors Carles Mas, Marc Riera, Anna Romaní, Francesc Tomàs Aymerich (Panxito) i Edwin García, van fer del Campus una experiència de qualitat i molt engrescadora per a tots els que hi van poder participar.

 

Com us hem avançat, el campus es va tancar amb una Festa a la plaça de la Vila, a Sarrià, com una manera de mostrar la feina feta al públic del barri i al mateix temps fer-lo participar de l’experiència viscuda al llarg d’aquests intensos dies.

Esperem que es compleixi aquella dita de “no n’hi ha dos sense tres” i que el 2018 Xuriach pugui tornar a oferir una activitat d’aquest nivell i d’aquestes característiques.

Bona repercussió del primer Campus de Cultura Popular organitzat per Xuriach

IMG_20160823_133013 Durant la darrera setmana del mes d’agost, 25 músics, balladors i músics-balladors es van aplegar al 1r. Campus organitzat des de Xuriach sobre contrapassos i sardanes.

Els assistents van poder gaudir de tres dies intensos de tallers de dansa i música aplicada a la dansa amb el Carles Mas, l’Anna Romaní, el Francesc Tomàs Aymerich i el Marc Riera com a professors, en un entorn immillorable, l’edifici i jardins de l’Escola Can Ponsic.
contrapas a la plaça de SarriaEl contingut es va centrar en l’execució i interpretació de contrapassos recuperats (algunes recentment i altres que ja porten més temps reinserits a les festes d’alguns pobles) i a la comprensió intel·lectual del seu model de funcionament. També es van ballar i repartir sardanes i els balladors més experimentats van poder practicar amb una colla important de companys maneres de menar la dansa.
A mode de tancament del curs es va organitzar una Festa a la Plaça del Consell de la Vila de Sarrià. En aquesta ocasió vam comptar amb la col·laboració de la Cobla Sabadell i de la Cobla Mínima, que van fer una actuació adequada a les condicions demanades per l’ocasió: la música i la dansa en comunió i sintonia van oferir una festa en què la participació del públic va ser espontània.
I contrapas dels traginers de llucanes2per acabar d’arrodonir la proposta, el diumenge 28 d’agost, alumnes i professors del curs juntament amb la Cobla Sabadell es van sumar a la Segona contrapassada celebrada a Ripoll. Contrapassaires de diferents llocs de Catalunya van poder compartir la seva dansa amb els assistents a plaça. Els alumnes del curs vam posar en pràctica els continguts incorporats durant el campus formant part de manera activa de la recuperació d’alguns contrapassos que no es ballaven des de començaments del segle XX o inclús abans.
Sens dubte ha estat una experiència que desitgem poder repetir, responent d’aquesta manera a la demanda dels alumnes i de tots els que van participar a la realització del 1r. Campus de Cultura Popular organitzat des de la Companyia Xuriach.

Campus “Contrapassos i repartiments de sardana”

prova 3Els dies 23, 24 i 25 d’agost Xuriach, amb el suport de l’EMM Can Ponsic, L’Ajuntament de Barcelona i el Department de Cultura de la Generalitat, imparteix el campus de música i dansa que explorarà els orígens i els antecedents de la tradició dels repartiments a la dansa popular catalana.

 banner_750x90px
¿A l’empordanesa o a la selvatana?
Els catalans tenim uns plurals curiosos: no en tenim prou amb dos, que també fem dosos, i tresos… i fins i tot quatres! ¿Per què a les sardanes es fan curts i llargs? ¿Per què al final de les tirades es fan repartiments amb dosos, tresos i quatres?
Aquest curs de dansa i de música explorarà els orígens i els antecedents de la tradició dels repartiments a la dansa popular catalana.
 
La sardana es va reinventar i es va readaptar a partir del 1850: la “sardana llarga” d’aquesta època va acabar tornant-se a dir “sardana”, ras i curt… I allò que abans era “sardana”, se li va dir “sardana curta”… ¿¡Ui, quin embolic!? ¿Tenim dosos, és llarga o curta? Era curta, però va ser llarga, i alguns diuen ara que la volen escurçar…
A la nova forma musical de la sardana llarga s’hi va adaptar, un cop més, un sistema de repartiments que no era ni nou ni inventat… ¡I encara és viu i es belluga! Però de fet, tot els elements músico-coreogràfics que coneixem per tradició oral com a “repartiments”, ja eren vigents a la tradició dels contrapassos.